11ª entrega
Na na ni no na na na ni no naaaaaa na na ni no naaaaaa na na naaaaaaaa tara tario riro raaaaaa na na ni no na na na ni no naaaaaa na na ni no naaaaaa na na naaaaaaaa tara tario riro raaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
TARROSSOS DE SECÀ,
Capítol 11
A la sala d’espera l’Hospital Arnau de Vilanova, encara hi ha un aldarull de por. Majoritàriament, gent amb poca feina que discuteix amb les autoritats locals. Fins i tot han vingut advocats i especialistes en enverinaments i crims passionals. Els socorristes, que encara no han marxat des del dia de la desgràcia, observen les querelles sense dir ni mu i, sigui dit de passada, amb unes ulleres que els toquen a terra. Sense saber ni d’on venen ni on van, veuen passar una manada (o millor dit una estampida) de fèmines exaltades. Són Ella, la Rove, la Jessi, la Samantha i la Jennifer, que deixen un escampall de filets de vedella al seu pas i es dirigeixen com feres en zel cap a una porta on diu “UCI”. En aquell moment, Ella para en sec. En un moment de lucidesa, recapacita sobre la inconsciència de la seva acció i decideix fer-se enrere. Se’n va corrent avergonyida cap a fora de l’hospital. La Rove i les seves amigues no entenen res, però com que tenen ganes de pegar a algú, apallissen al ginecòleg serossà, que altra vegada passava per allí.
La socorrista veu que les seves sospites sobre un possible crim passional no anaven pel mal camí, però com que és murri amb ganes, només ho diu al seu confessor Minguetovic, el socorrista substitut. Tots dos decideixen esperar que els esdeveniments parlin per si sols...
TARROSSOS DE SECÀ,
Capítol 11
A la sala d’espera l’Hospital Arnau de Vilanova, encara hi ha un aldarull de por. Majoritàriament, gent amb poca feina que discuteix amb les autoritats locals. Fins i tot han vingut advocats i especialistes en enverinaments i crims passionals. Els socorristes, que encara no han marxat des del dia de la desgràcia, observen les querelles sense dir ni mu i, sigui dit de passada, amb unes ulleres que els toquen a terra. Sense saber ni d’on venen ni on van, veuen passar una manada (o millor dit una estampida) de fèmines exaltades. Són Ella, la Rove, la Jessi, la Samantha i la Jennifer, que deixen un escampall de filets de vedella al seu pas i es dirigeixen com feres en zel cap a una porta on diu “UCI”. En aquell moment, Ella para en sec. En un moment de lucidesa, recapacita sobre la inconsciència de la seva acció i decideix fer-se enrere. Se’n va corrent avergonyida cap a fora de l’hospital. La Rove i les seves amigues no entenen res, però com que tenen ganes de pegar a algú, apallissen al ginecòleg serossà, que altra vegada passava per allí.
La socorrista veu que les seves sospites sobre un possible crim passional no anaven pel mal camí, però com que és murri amb ganes, només ho diu al seu confessor Minguetovic, el socorrista substitut. Tots dos decideixen esperar que els esdeveniments parlin per si sols...
Un rumor de les 6:07 p. m.
3 Comentaris:
hosti, quina passió, entrant destes maneres a larnau... això a pasion de gavilanes no passae, i lo dels filets de vedella no ho haguessen pensat ni par casualitat. ei, pobre ginecoleg serossa... aquestes killotes lhan astomacat
hosti, això s'allargue... no sabrem si ha set un crim passional fins a l'estiu que ve, rediela
això mateix, volem que se soluciono tot, que això sirà més llarg que lo del violador del cor
Publica un comentari a l'entrada
<< Hom