Primera entrega

"TARROSSOS DE SECÀ", l'e-novel·la d'aquest estiu

Na na ni no na na na ni no naaaaaa na na ni no naaaaaa na na naaaaaaaa tara tario riro raaaaaa na na ni no na na na ni no naaaaaa na na ni no naaaaaa na na naaaaaaaa tara tario riro raaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

"Tarrossos de secà", Capítol 1

Diuen que als pobles petits no passa res, que són avorrits... Doncs els protagonistes d’aquest culebrot no hi estarien gaire d’acord. Per començar, us en presentarem uns quants perquè us feu cinc cèntims de l’activitat diürna i nocturna que porten.

Al matí, a la gespa de les piscines de Llardecans, que a l’estiu són una mena de centre social, es respira la calma. La socorrista llegeix, el socorrista substitut la destorba (no caldria que anés a les piscines, però ell hi va), els quatre clients valents neden, una família instal·lada a la casa rural no s’atreveix a tirar-se a l’aigua glaçada pel vent del nord-oest (que no és ni garbinada, ni morellenc, sinó cers). La rutina de cada dia. Aleshores, arriba ell. Els cabells llargs, potser ja seria hora que se’ls tallés, la cinta al cap, la tovallola penjada a l’espatlla. No han passat ni dos minuts i mig que ella, que el dia abans ha anat a la perruqueria, entra al recinte. Mirades difícils de dissimular, inseguretats, tremolors de veu. Senyals inequívoques d’una trobada que no té res de fortuïta. Ella, acalorada per les presses, s’integra a la conversa que tenen ell, el socorrista substitut i la socorrista, que ha deixat la lectura per un altre dia. No gosen mirar-se als ulls, però ningú s’ha adonat de res. De moment.

* Els personatges d’aquesta e-novel·la són totalment ficticis. Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.