Segona entrega
Na na ni no na na na ni no naaaaaa na na ni no naaaaaa na na naaaaaaaa na ni no naaaaaa na na ni no naaaaaa na na naaaaaaaa tara tario riro raaaaaaaaaaaaaaTARROSSOS DE SECÀ,
Capítol 2
El Tomàs Molina ha dit que baixarien les temperatures, però tot i així a Llardecans fa un sol que bada les pedres. Gairebé no hi ha ningú a la piscina, però Ell i Ella ja fa estona que hi romancegen. Ara que no hi ha ningú, s’obliden una mica de guardar les aparences i es posen a jugar a Aeiou a la piscina petita. La socorrista, que té l’estranya sensació que fa d’espelma, comença a ensumar-se alguna cosa, ja que jugar només dos persones a Aeiou és sospitosament avorrit.
Ell està eufòric. Tot sembla perfecte: la piscineta, la dona dels seus somnis només per a ell... però diuen que tot el bo s’acaba. En el precís instant que un núvol tapa el sol radiant d’aquell matí, entra al recinte un noi de bellesa exagerada, encara que els seus pares són lletjos a més no puguer. El noi, que a partir d’ara anomenarem el Guapo per raons òbvies, és encantador, intel·ligent, morè, d’ulls verds, amb un somriure digne d’anunci de dentrífic. Ella es queda mirant-lo avançar cap a la gespa. Ell ho veu clar: han començat els seus problemes. M’hauria d’haver tallat els cabells, pensa. Però ara ja és massa tard. El Guapo no deu passar els vint anys, però el seu historial amorós és l’enveja de tot el sector masculí del poble. El Guapo, però, es queixa de la seva mala sort a l’hora d’escollir les dones. Les seves relacions, en la major part, han estat curtes i tortuoses i el seu últim gran amor li va ser arrabassat pel seu propi germà.
El Guapo s’ha adonat de la reacció d’Ella, però es fa el despistat. Es treu la samarreta, deixant al descobert un cos atlètic d’infart. Ni les tórtores que han fet niu a les piscines poden evitar quedar-se embadalides mirant-lo. La socorrista s’ha quedat sense alè. Fins i tot la garbinada ha deixat de bufar. Quin cos.
Ell està eufòric. Tot sembla perfecte: la piscineta, la dona dels seus somnis només per a ell... però diuen que tot el bo s’acaba. En el precís instant que un núvol tapa el sol radiant d’aquell matí, entra al recinte un noi de bellesa exagerada, encara que els seus pares són lletjos a més no puguer. El noi, que a partir d’ara anomenarem el Guapo per raons òbvies, és encantador, intel·ligent, morè, d’ulls verds, amb un somriure digne d’anunci de dentrífic. Ella es queda mirant-lo avançar cap a la gespa. Ell ho veu clar: han començat els seus problemes. M’hauria d’haver tallat els cabells, pensa. Però ara ja és massa tard. El Guapo no deu passar els vint anys, però el seu historial amorós és l’enveja de tot el sector masculí del poble. El Guapo, però, es queixa de la seva mala sort a l’hora d’escollir les dones. Les seves relacions, en la major part, han estat curtes i tortuoses i el seu últim gran amor li va ser arrabassat pel seu propi germà.
El Guapo s’ha adonat de la reacció d’Ella, però es fa el despistat. Es treu la samarreta, deixant al descobert un cos atlètic d’infart. Ni les tórtores que han fet niu a les piscines poden evitar quedar-se embadalides mirant-lo. La socorrista s’ha quedat sense alè. Fins i tot la garbinada ha deixat de bufar. Quin cos.
Un rumor de les 12:30 a. m.
1 Comentaris:
cada dia més interessant... no se si podre aguantar fins a la proxima entrega... però falta el perssonatge dolent,o ja ha sortit? la soco, la pota ota ota, el guapo, Ell, Ella?? va, que rueden cabezas...!!!
Publica un comentari a l'entrada
<< Hom