Compte enrera...
Rumorejantes i rumorejants,
desperdigades i desperdigats,
raboses velles en potència,
estem a punt de tancar inscripcions
pel sopar de l'any... què dic de l'any,
de la dècada!!!
desperdigades i desperdigats,
raboses velles en potència,
estem a punt de tancar inscripcions
pel sopar de l'any... què dic de l'any,
de la dècada!!!
Aprofiteu l'ocasió
per relacionar-vos
amb els de la vostra espècie!
per relacionar-vos
amb els de la vostra espècie!
Si teniu criteri,
ens veiem dissabte.
Se'n sentirà a parlar
(sobretot perquè en parlarem naltros mateixos).
ens veiem dissabte.
Se'n sentirà a parlar
(sobretot perquè en parlarem naltros mateixos).
Ben cordialment,
Un rumor de les 5:53 p. m.
9 Comentaris:
Jo m'assento al costat de Boté, lo puesto està ocupat!
Sempre igual, que sóc molt celosa encara que no ho semblo eh!
Me penso que batirem rècords, d'Almatret sol hi ha 16 persones (per dir-ho d'alguna manera) apuntades al sopar i la llista encara està oberta. Es que a Almatret hi ha molts desperdigats!
N'hi ha que venen amb parella, però ja saben que no es poden assentar junts i que no hi pot haber mostres d'efecte; n'hi ha que tenen parella però no la porten i me penso ;) que n'hi ha que porten la parella però encara es una parella en secret. Vage que com diuen los vells: a la vila del Senyor hi ha de tot; i jo hi afegeixo: Però abunden los desperdigats!
eeii!! n'hi ha k al sopar no i serem,(per questions purament d'oci), pero la cervezeta dl loc segur k no falla.;)jaja, fins aviat!!
em deixava una cosa a dir:aket sopar mes k d desperdigats, sera el sopar d ls parelletes( tipo memory)jaja, au vagi b!
Jo crec que demà serà un sopar de recordar.
Vull dir que estic segura que recordarem aquells moments visquts al pub de Maials, aquelles matinades al pedrís del pub, quants ens tancaven dins del pub fins altes hores, quan pujavem damunt de la barra, quan escriviem cartes a Irlanda mentres anavem torrats/des. Quant ni Guillermo ni Ramonpau eren pares, quan Helen no estava ajuntada, quan Soguero ... quan la Sas ... quan jo mateixa ...quant tots... (jajaja, no ho descobrirem tot ara!)
Ara me'n recordo que ens estem fent grans!
Que entranyables, quin protocolo, quin saber estar...Feu enveja de sentir lo bé q us ho passareu. Au, moltes salutacions i fins un altre cap d setmana!!!
Algú pot explicar com va anar el sopar de desperdigats, va Núria i Montse feu-nos una crònica.
Millor esperem que Sam mos passo les fotos. Sort que ell va portar la seua càmera d'última generació, amb 99 megapíxels, 5 targetes (hi caben totes i més), visor amb pantalla tàctil... ei, i flash extraïble i multiús.
Quin fart de fer fotos ahir...
Sou tots unes calaberes! Sort dels cubates i cerveses del Llocnes i del coton. Avui no men recordo de res, pero em penso que es lo millor.
Publica un comentari a l'entrada
<< Hom