5ª entrega

Na na ni no na na na ni no naaaaaa na na ni no naaaaaa na na naaaaaaaaaa tara tario riro raaaaaa na na ni no na na na ni no naaaaaaaaaaaaaaaaaaaa na na ni no naaaaaa na na naaaaaaaa tara tario riro raaaaaaaaaaaa

TARROSSOS DE SECÀ,
Capítol 5

El poble en ple va arribant de manera fluïda al poliesportiu de Llardecans. Autoritats, personatges cèlebres i també els llardecussos plebeus. En aquest dia en què els cers bufen amb inusitada ferotgia, ben abrigats, tots esperen que Ell faci l’asado de conciliació. Mentre la llenya es va convertint en brases, tothom es disposa a ocupar el seu seient.

La vetllada promet ser molt agradable i animada, amb música, gatzara, gresca i xerinol·la. Ell ha contractat el conjunt d’èxit del moment: el duet Flipping Show, amb veu de Zum Zum Bepo i lletres de Minguetovic (que en el seu temps lliure treballa com a subsitut de socorrista); com a colofó final, actuació del ballet Rove y las mulatas de oro, coreografiades pels professors d’OT Rega & Rober(t), autors del ball d’“Antes muerta que sensilla, ay que sensilla, ay que sensilla”.

Els Flipping Show ja han començat a taral·lejar els primers compassos de “Come ranas” quan arriba un dels jugadors de l’equip local de Waterball (esport que no descriurem ara). Se sent un rumor de fons. És la gent, que comenta la summa elegància del waterbalista intercomarcal Matias Tapetti. Va acompanyat de la Mariona, la seva estilista. Aquesta, tot i estar desubicada en algunes ocasions, ha encertat de ple amb l’elecció de la roba per aquesta ocasió. Tots dos, abillats amb colors crus, molt a la moda en aquell moment, s’asseuen al costat del Guapo de pares lletjos a més no puguer. Aquest, però, els demana que deixin lliure un seient. Acte seguit, arriba Ella i s’asseu entre el Guapo i Matias Tapeti. Enlloc podria estar més ben acompanyada.

Mentrestant, Ell, observador impertèrrit de l’escena, ha anat tallant la carn de vedella com si fos un samurai en ple atac. Zasss, zassss, zasss... Rècord de temps! En menys d’una hora, ja té tota la carn en safates, disposada a ser servida. La socorrista, que amb el mal temps està més vaguerosa que mai, s’ofereix a servir la carn, però Ell s’hi nega rotundament. Segons diu, és costum que qui fa l’asado, el serveix. Així sigui, pensa la socorrista. No anirem en contra de les tradicions...

Tot sembla correcte i a lloc, però hi ha un petit detall que passa desapercebut a tothom: una de les safates resta apartada i té una petita enganxina que diu DON’T TOUCH (traducció: no sigueu agosats de tocar-ho). Veurem a quina taula va a parar la misteriosa safata...