6ª entrega
Na na ni no na na na ni no naaaaaa na na ni no naaaaaa na na naaaaaaaa tara tario riro raaaaaa na na ni no na na na ni no naaaaaa na na ni no naaaaaa na na naaaaaaaa tara tario riro raaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
TARROSSOS DE SECÀ, Capítol 6
TARROSSOS DE SECÀ, Capítol 6
Ell no pot controlar la seva ira. Darrera la façana de noi servicial i afable, s’amaga una ànima passional amb fam de venjança. El pitjor del cas és que la Pota (ota, ota), la seva psicòloga rimadora, no hi és. Ha anat a un congrés de psicòlegs aficionats a la poesia a Hollywood (el Hollywoodès). La Pota ha anat acompanyada de la Núria de l’Albert (parella de l’Albert de la Loreto de l'Àngeles i de la Núria), que de psicologia no en té ni idea, però en fer rimes hi té la mà trencada. Si en teniu ocasió, llegiu l’obra de reconeguda fama internacional “Núria Sabes, ¿lo sabes?”. L’amistat entre elles va sorgir quan actuaven juntes al ballet The Russian Atraction (action, action), on la Núria de l’Albert tenia el sobrenom professional d’Esvetlana (ana, ana), que sonava una mica més rus que Núria (úria, úria). Des que van deixar el món dels escenaris, se les pot veure als balls de totes les festes majors del terme. Les reconeixereu per la seva flexibilitat soviètica a l’hora d’aixecar les cames i perquè porten plomes al cap i sabates amb taló d’agulla (dejes del oficio).
Sense la Pota, Ell és incapaç de dominar els instints. “Uh uh uuuh, uh uh uuuh”, canten les tortoretes. Són les úniques que preveuen que alguna cosa greu està a punt de passar. Ell ja ha servit tota la carn, però es reserva la safata sospitosa (la de l’enganxina DON’T TOUCH) pel final. Amb els ulls a punt de sortir-li de la closca, Ell la deixa just davant del Guapo de pares lletjos a més no puguer. Ella prefereix no mirar-lo i es posa a conversar amb Matias Tapetti sobre els últims resultats del Segrià Sud Club of Waterball. A Ell això encara li fa més ràbia, ja que sempre ha preferit jugar a AEIOU a la piscina que al nou esport de moda. Ara sí, tothom ja està servit i comença el banquet...
Sense la Pota, Ell és incapaç de dominar els instints. “Uh uh uuuh, uh uh uuuh”, canten les tortoretes. Són les úniques que preveuen que alguna cosa greu està a punt de passar. Ell ja ha servit tota la carn, però es reserva la safata sospitosa (la de l’enganxina DON’T TOUCH) pel final. Amb els ulls a punt de sortir-li de la closca, Ell la deixa just davant del Guapo de pares lletjos a més no puguer. Ella prefereix no mirar-lo i es posa a conversar amb Matias Tapetti sobre els últims resultats del Segrià Sud Club of Waterball. A Ell això encara li fa més ràbia, ja que sempre ha preferit jugar a AEIOU a la piscina que al nou esport de moda. Ara sí, tothom ja està servit i comença el banquet...
32 Comentaris:
io un dia vai veure la Pota i la Núria de l'Albert aixencant la pota (en minúscula) com a dos autentiques gimnastes de la selecció russa. Hosti, no ho sabia que havien set ballarines de l'Atraction aquest. Action, action, action... pota amunt, amunt, amunt...
m'ancante aquet eco
qui són estes tortoretes?
oh torteretes, etes, etes
Les TÓRTORES són uns muixons que han fet niu a la piscina de Llardecans (i en altres puestos, clar). Les que surten a la novel•la són tórtores turques o torteretes. Són més petites i molt més boniquetes i fines que els coloms. A més, quan agafen confiança són simpàtiques i cada dia al matí te fan un saludo de bon dia. Quan estan aclofades al niu, fan aquest soroll: UH UH UUUUUUH – UH UH UUUUUUH (si el voleu sentir en vivo i en directo, el Josep de Cornadó us el pot reproduir), però quan estan volant fan un soroll més estrident que no em veig capaç de transcriure.
Si voleu qualsevol informació sobre els personatges, pregunteu!
Desde quant l'Albert a deixat de ser l'Albert de la Loreto de l'Angeles per convertir-se en l'Albert de Nuria? Amb lo que me va costar parir-lo!!! Aixi que ja podeu comensar a rectificar, per que jo tinc molta mala llet i si "han de rodar cabezas, van a rodar!".
Soc la vertadera escritora de "Nuria Sabes, lo sabes?" i he sap molt de greu que la Nuria de l'Albert s'en faigui la responsable. Estic descebuda...
Ia podeu escriure amb nom de ma mare ia, que si se nantere potse si que rodaran caps.
Ah! i de plumes no ni porte la Núria, les porto io vale? anteradillos! I la flexibilitat nomes la conserva la Pota, i si no que li pregunton al Pardillo, o no ere aixi?
uuuuuuuiiiiiiiiii!!!!!!
jo sóc la font d'inspiració i/o mussa de la Pota. Sí, ella és l'única responsable de l'obra, però la Núria de l'Albert de la Loreto de l'Angeles va servir de gran recolzament, tot s'ha de dir. Pota, no sigos tan pardilla...
No ho soc tant...
ascolteu, qui és aquesta rove o rovellonea que surt par tot arreu?
m'astranye que no tingos l'honor de saber qui és la Rovellonea, la xiqueta més facsion i cross over del terme, però no està basada en superficial, ella no, por diooooos!!!!
És la reina de les raves, after hours i locals guais i/o alternatius. Per confirmar que realment és ella, no dubtis en preguntar-li ¿Y TU QUIEN ERES?
pot ser que et respongui dos coses:
1- Y TU, PUES IGUAL QUE TU. Si no ho entens, no passe res, no crec que ho entengui ningú.
2- Lo més provable és que et respongui, en un anglès londinenc envejable: I'M A CROSS OVER AND MY NAME IS ROVE, ROVELLONEA (aquesta última paraula la diu en un accent més del sud, potser llardecús)
ah, Albert de la Loreto de l'Àngeles i de la Núria, ja he fet la rectificació que em demanaves. Valtros demaneu, els vostres desitjos són ordres. O NO.
Moltes gracies per la rectificacio. Pero hosti ara no podre treure la meva mala llet, amb les ganes que en tenia d'estar emprenyada!
Pota ets una flipada!!!! Lo llibre és meu i si no mireu lo registre. Ah, a més vull drets d'autor/a!!!
I para compte que si no nire al salsa rosa i parlaré!!!! Ull!
EA EA EA, LA NÚRIA SE CABREA!!!!
Nuria, pero que thas cregut?? Millor not passis o li dire a lalbert els teus afers amb la Rovellonea!! Tothom qui va assistir a aquell sopar, sap que el llibre es meu!!!!!
Sabes, fesme un keif...
un cake (keik)? araaaa
PELEA, PELEA, PELEEEEEEEEAAAAAAA
Per la vostra informacio al sopar i eren, la Sas, la Marta, la Mariona, la Pota, la Núria, l'Albert, l'Ivan (fins que va haver d'apagar lo foc) lo Joset (Roman), lo Miquel (peixet) i ia estar, que tots i digon la seua, de qui es lo llibre? I tu maranyero! Qui ets?! no seras pas lo Miguel G.?
sóc un de sarroca que també estave al sopar. T'has oblidat de io? Vols que te xafa la cara? A la yenni vas...
quin llibre? no mos vam anterar de res
Ei ties però que es tot aquet lio del llibre??? jo també era al sopar i no hem vaig enterar de res
a per cert Pota si vas a Salsa Rosa a parlar de la Núria vigila perqué vindre a defensar-la, i no vindre sola (Vigila!!!!!!!!)
les rucades (que no van ser poques) que es van dir en aquell sopar van servir d'inspiraicó a les co-autores del llibre "Núria Sabes, ¿lo sabes?", que encara no entenc perquè es va escriure en castellà. Jo no sé si el va escriure la Pota ota ota o la Núria de l'Albert de la Loreto de l'Àngeles, però del que estic segur és que van ser les que més rucaldats van dir. Sort que hi havia un sector que va posar seny.
si voleu vindre, sapigueu que paguem molt bé. Sobretot, porteu a la yenni, la yessi, el yoni i tota la patolea, que ja els coneixem i mos donen molta audiència
AAAH!! el llibre "Nuria Sabes lo sabes?" Sembla mentida que no ho haguessem recordat. Esta clar que el llibre el va escriure la pota, ja que cada vers en el poema s'agrupen i es convinen formulant unitats majors. Es una serie de tres versos de art major, rima consonant , la combinació de la qual,utilitzada son els tecets encadenats : ABA,BCB,CDC.
Una obra mestra com aquesta noés pot ser obra de la Pota
perdona, però els versos són alexandrins
Io no era al sopa i pero diria que aquest llibre no existeix, ve a ser una cosa tipo "cantares de gesta" que passave de pares a fills tal i com u cantaven los joglars, ossigue, que aixo noesta escrit i per tant no te auto definit, a mes per lo que i posave tampoc val la pena.
I un petit apunt, no son ni versos "alejandrinos" ni tercets, ni rima encadenada ni re, son un mun de versos junts de vuit silabes aproximadament que rimen els parells asonantment, ossigue bastan fluixet, al segle dotze si esmeraven mes!
Tu no ets la Sra Palau: Sopar acaba am "r". Tipo, es tipus, passave es passava, u es ho, ossigue es es a dir, noesta es no està, son es són, alejandrines es alexandrins, re es res, mun es munt, silabes es síl·labes, asonanment no existeix, bastan es bastant, mes es més.
Es pot saber qui et va donar e títol?
sóc un pedant fan de la Pota
Publica un comentari a l'entrada
<< Hom