Totes les xafarderies que es poden saber (i les que no) del Segrià Sud/Garrigues Històriques i rodalies, entre altres bajanades
07 de maig, 2007
La foto del sopar
Un dels assistents al sopar de desperdigats era l'encarregat de fer les fotos. Com que va obrir molts cops la càmera, la majoria d'elles s'han velat. Només n'hem recuperat una. La va fer a fora del Loch Ness, just quan cantaven "Cielito lindo".
L'estiu ja és aquí, som a temps d'avançar-nos a la típica cançoneta del Bisbal, el Civera ...; demanaria a les de Llardecans la lletra (la coreografia ja l'apendrem al lago) de l'himne popular infantil: En la casa de la bomba, redonda, redonda... Tremola King África, serà la boooooooomba, de les llargues nits de disco mòbils.
I tant, Furó, els teus desitjos són ordres. Per cert, la Casa de la Bomba és un altre antro. La cançó parla de la calle.
I la lletra diu així:
En la calle de la bomba, redonda, redonda, hay una zapatería, ¡zapatos! ¡zapatos! donde van las chicas guapas, ¡guapas! ¡guapas! a tomarse las medidas: cuarenta y seis. Se levantan las falditas, ¡olé! ¡olé! Se les ve la pantorrilla, ¡socorro! ¡socorro! y el pobre zapatero, ¡zapatos! ¡zapatos! se ha caído de la silla. Morcilla, morcilla, con pan y mantequilla.
(Es veu que a l'estrofa final no debien trobar res més que rimés amb silla...)
Un gran món a descobrir, el de les cançons infantils que cantàvem tot fent coreografies amb les mans! Scooby doo, Papá se fue a la guerra, Mil campanas, En la calle 24...
L'únic que portava càmera era Sam Florensa. Se li van velar les fotos, com ja hem dit, excepte la que hem penjat. Us preguem que tingueu paciència i, al pròxim sopar, mirarem que algú altre faci les fotos.
Me lo pase en grande el sabado por la noche, mi aparición a altas horas de la madrugada delante del Loch fue lo mejor que pude hacer. Conocí a unos chicos y chicas de Almatret que estaban cantado a todo pulmon canciones como: Cielito lindo, el coche colorado, la pasión ... y recitarón missa, un chico llamado Sam hacia de cura, y luego nos fuimos todos al Cotton y de allí no me acuerdo de nada. Solo sé que bebimos mucho.
La primera se me van velar les fotos parque la camara me va caure dins la cubitera!!!! La segona, ningu sa fixat an la composició de la foto, la conjunció del paisatge i els 3 susodichos es mol bona, lascala de colors asta mol ben feta!!!!An resum que fai una foto de primera i nomes us fixeu an lo fet, sou mol superficials!!!! I tercera i última, voleu dir q cal donar lo nom del que fee les coses, los qe astaem al sopar ya u sabem qui u fee, i els que no i astaen que haguessen vingut,jajajaja!!!!!
Sam tens tota la raó; jo em penso que la teua càmara es va voler suicidar al veure tants desperdigats junts. Encara no m'ha fotut fora de la família ... tot arribarà perquè només m'ajudes a que em desheredon. Jo no vull donar detalls d'aquella nit, no val la pena; però n'hem de fer més sovint de sopars com aquests. Ens veiem al campos eliseos (a la barra clar!). See you!
19 Comentaris:
Que guapos que som! és la primera foto que quedo bé.
Sam és un gran fotògraf, però la càmera hi fa molt
Fixat i ja ere de dia i tot, si que vam fer tard.Mare de deu vaixau si no teniu fenya.
Quina llàstima que no surto maragan mudat perquè aquell espectacle va ser lo més diverit, bonic de la nit!
Jo soy así y así serè y nunca canviarè!
L'estiu ja és aquí, som a temps d'avançar-nos a la típica cançoneta del Bisbal, el Civera ...; demanaria a les de Llardecans la lletra (la coreografia ja l'apendrem al lago) de l'himne popular infantil: En la casa de la bomba, redonda, redonda...
Tremola King África, serà la boooooooomba, de les llargues nits de disco mòbils.
I tant, Furó, els teus desitjos són ordres. Per cert, la Casa de la Bomba és un altre antro. La cançó parla de la calle.
I la lletra diu així:
En la calle de la bomba,
redonda, redonda,
hay una zapatería,
¡zapatos! ¡zapatos!
donde van las chicas guapas,
¡guapas! ¡guapas!
a tomarse las medidas:
cuarenta y seis.
Se levantan las falditas,
¡olé! ¡olé!
Se les ve la pantorrilla,
¡socorro! ¡socorro!
y el pobre zapatero,
¡zapatos! ¡zapatos!
se ha caído de la silla.
Morcilla, morcilla,
con pan y mantequilla.
(Es veu que a l'estrofa final no debien trobar res més que rimés amb silla...)
Un gran món a descobrir, el de les cançons infantils que cantàvem tot fent coreografies amb les mans! Scooby doo, Papá se fue a la guerra, Mil campanas, En la calle 24...
No bebas más, no bebas más, que ahora dice que me quieres y luego no te acordaràs.
aixo es una canço infantil...? o fa referencia al sopar de dissabte?
Fa referència al sopar del dissabte.
A part de les fotos de sexe, a alguns nos agradaria vere fotos d'aquest sopar tan... particular, direm així. jeje
L'únic que portava càmera era Sam Florensa. Se li van velar les fotos, com ja hem dit, excepte la que hem penjat.
Us preguem que tingueu paciència i, al pròxim sopar, mirarem que algú altre faci les fotos.
molt desperdigats no semblen aquests de la foto, jejejejejejje
Me lo pase en grande el sabado por la noche, mi aparición a altas horas de la madrugada delante del Loch fue lo mejor que pude hacer. Conocí a unos chicos y chicas de Almatret que estaban cantado a todo pulmon canciones como: Cielito lindo, el coche colorado, la pasión ... y recitarón missa, un chico llamado Sam hacia de cura, y luego nos fuimos todos al Cotton y de allí no me acuerdo de nada. Solo sé que bebimos mucho.
Espectacular la foto; després de veure això me n'arrepenteixo tant de no haver vingut al sopar....
A vere 3 coses:
La primera se me van velar les fotos parque la camara me va caure dins la cubitera!!!!
La segona, ningu sa fixat an la composició de la foto, la conjunció del paisatge i els 3 susodichos es mol bona, lascala de colors asta mol ben feta!!!!An resum que fai una foto de primera i nomes us fixeu an lo fet, sou mol superficials!!!!
I tercera i última, voleu dir q cal donar lo nom del que fee les coses, los qe astaem al sopar ya u sabem qui u fee, i els que no i astaen que haguessen vingut,jajajaja!!!!!
Sam tens tota la raó; jo em penso que la teua càmara es va voler suicidar al veure tants desperdigats junts. Encara no m'ha fotut fora de la família ... tot arribarà perquè només m'ajudes a que em desheredon.
Jo no vull donar detalls d'aquella nit, no val la pena; però n'hem de fer més sovint de sopars com aquests.
Ens veiem al campos eliseos (a la barra clar!). See you!
Per ser més exactes, mos veiem als Campos, a l'última barra, la del Centro Latinoamericano. No sé per què, però és la barra del secà.
Sam, ets un fotògraf excel·lent, la foto la vas fer al moment més oportú. Felicitats. Llàstima de l'intent de suicidi de la càmera... no m'estranya.
Publica un comentari a l'entrada
<< Hom