Aquest cap de setmana...
El cap de setmana passat,
van succeir dos esdeveniments
que mereixen ser comentats
pel grau d’impacte en la vida social,
intel·lectual i espiritual
dels rumorejants i rumorejantes.
Cadascú va saber escollir quin camí preferia:
van succeir dos esdeveniments
que mereixen ser comentats
pel grau d’impacte en la vida social,
intel·lectual i espiritual
dels rumorejants i rumorejantes.
Cadascú va saber escollir quin camí preferia:
Si has viscut alguna d’aquestes (o les dos)
experiències religioses,
comenta-ho aquí!
experiències religioses,
comenta-ho aquí!
Un rumor de les 12:34 p. m.
9 Comentaris:
Sas CONTORNÉATE!
El Rumore alternatiu molt lograt eh!A vere quan Poca Fenya SL en fa un altre!!La Miss Humorista s'ofereix a col·laborar amb lo que convingo!
Què és això d sortir per la nit? què significa? hi ha vida dspres de les biblioteques???
ah!la miss tiracanyes n s'ofereix perquè n té temps..aish...qina pena...menys mal q les biblioteqes estan plagades d'homes sexys i intel·lectuals!
Per desgràcia no vaig poder anar en cap dels dos actes del cap de setmana xo el que més greu m'ha sabut és no poder assistir a la desfilada de divendres de Mister Garrigues. Quina llàstima!!!!!!!!
Un moment, que em contornejo...
(...)
Ja està.
BONES DE NOU A TOTHOM!!!
Només dir-vos que no sé ni quan ni com, però hi haurà més power points. Sempre que sigui de menester, clar.
Pel que fa al material fotogràfic, el publicarem a la web pels que no vau rebre la presentació. Si algú no vol que la seua foto sigui publicada, que avisi!
Als seus peus,
Núriasas
Miss Poca Fenya, Miss Tontades, Miss Friki, Miss Guinness i Miss Karate Kid (de lo bueno, lo mejor)
Miss pelo bonito, quin fallo no assistir al desfile de Mr Garrigues. Jo, com a part del jurat, li puc dir que la qualitat dels candidats era excepcional.
T'estimo
És sols una paraula. La mar de simple. Però sempre m'ha costat molt dir-la. No ho sé, sona a compromís, a lligams, a massa coses que em duen, inevitablement, a pensar en cançons, en frases, que em diuen coses com que sóc massa jove per fer-me gran. O que, aquí, al país de nunca jamás, s'hi està la mar de bé, i no en vull sortir. No encara.
Però el so dels seus dits al meu clatell, jugant amb els meus cabells, era una música tranquila i relaxant. I volia que no s'acabés. I el sol em banyava la cara. I res podia anar millor. I la paraula em cremava a la punta de la llengua. I no tenia ganes de retenir-la més. Mai més. I la vaig dir. T'estimo. Així, com si no tingués importància, que és com si la tingués tota. T'estimo, t'estimo, t'estimo. T'estimo.
I, en acabat, l'estimava més.
On queda, init, aquell dia en què vas dir mai més? Mai, init, tornis a dir mai més. Mai més. Perquè mai és una paraula idiota, buida de realitat, que, sortosament, no sap omplir-se de significat, i sempre el perd.
La nit fa olor d'important senzillesa.
Per les noies d'ulls blaus!
UOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!què bonic!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!par flipar i al·lucinar!!!!!!!!!!!!!
jooooooooooooooooooorrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrllllll
En aquest moment soc al Gurugú, m'han enredat per anar-hi, com l'any passat!
Publica un comentari a l'entrada
<< Hom